ENAMORARSE

Tienes dominado todo lo que te concierne, todo lo tienes bajo control, eres fuerte y nada te hace doblegarte, te sientes el dueño de tus pensamientos. Un día te encuentras con una mujer a la que no puedes evitar mirarle a los ojos, su mirada se cruza con la tuya, te clava su mirada en tus pupilas, te sonríe y de pronto te sientes débil y vulnerable. Qué bello es vivir.

Le pregunté y me respondió: -A eso se le llama Amor.

-Y así lo entendí y acepté y se convirtió en un desvivir. Qué bello es vivir!!

Guillermo Piquer. 2019

EL GOS DE SANT ROC. Tradicions.

Hui us havia recordat que era Sant Roc i que és costum quasi obligat fer en aquest dia una bona paella que ha de contindre carn d'ànec. I un amic m'ha recordat que estaria bé parlar una mica del gos, perquè clar, tradicionalment s'han fet aquestes tres celebracions seguides: 15 agost La Verge, 16 agost Sant Roc i 17 agost el Gos. I molts ens preguntem què és això del gos, ah, clar després de dos dies seguits de celebració i amb les calors d'aquestes dates d'agost estarà bé que se celebre un dia de droperia, de fer el gandul, de fer el gos.

Queda bé això, però la tradició festiva no va en aqueixa direcció, us compte breument perquè això del gos.

Resulta que a Sant Roc se li sol representar amb l'hàbit alçat ensenyant el genoll, normalment serà el dret, en la qual se li veu una important nafra (en alguns llocs sense nafra i fins i tot en algun amb el genoll embenat donant a entendre que ací hi ha alguna afecció important) i sempre al costat del sant figura un gos. Perquè el gos va ser qui veient el que a aquest home li estava ocorrent se li va acostar i la va llepar la ferida (sabeu que els gossets tenen el costum de fer-ho perquè sembla ser que és beneficiós per a netejar les seues ferides) i l'endemà tornava i repetia la mateixa operació. Al mateix temps el gos, no se si dir ja “el seu gos” perquè tot això els havia unit molt, buscava diàriament pa pels carrers i sempre tenia alguna barra per a portar-li. Sant Roc veient l'afectuós del comportament del gos i com es preocupava per ell li alimentava també tots els dies. Així ho van fer tots dos i Sant Roc va curar de la seua nafra gràcies al gos. Ja mai més es van separar i el gos va ser beneït, sapieu això, va ser beneït donant-li poders que continuen encara en el dia de hui. Quan totes les nits el gos de Sant Roc recorre els carrers al complet de la teua ciutat a la recerca de pa espanta al seu torn als gossos bojos o rabiosos que ronden per ella, assegurant-te així que no et mossegarà cap gos rabiós si eres dels quals si veus un tros de pa tirat pels sòls el reculls i poses en algun lloc de les voreres on el gos de Sant Roc no córrega perill per a agafar-lo.

Tradicions populars tenim moltes i aquesta és una d'elles. En algunes versions es pensa també que el que Sant Roc ensenyara que tenia una nafra en el seu genoll esquerre no era perquè fora un empestat de lepra o similars si no que es dona a entendre que era un iniciat en les creences i pràctiques esotèriques (que aqueix seria un dels signes de l'esoterisme) i que el gos representa al seu guia espiritual esotèricament parlant (es representen per un llop o un gos).

I aquesta ha sigut una historieta més que us he comptat aprofitant les celebracions tradicionals d'aquestes dates.

Guillermo Piquer. Agosto 2020